SUD-ÀFRICA, Johannesbourg

THE END
That’s all!

Si, ja fa quatre mesos que som a Igualada. instal•lats i absolutament adaptats.
El nostre viatge va finalitzar amb un curt periple per Sud-àfrica. Vam creuar la frontera de Moçambic i vam entrar a la Europa africana.
El nostre Land Rover Discovery és a casa de la família de la Christine Mentzel a Johannesbourg, Sud-àfrica, esperant potser algun aventurer que vulgui continuar el viatge.... o bé qui sap si nosaltres mateixos algun dia podrem encetar una altra aventura africana......

Si, aquí estamos, en Igualada, desde hace cuatro meses, instalados y absolutamente adaptados.
Nuestro viaje terminó en Sudáfrica, Johannesbourgo. Allí también dejamos nuestro coche en casa de la familia de Christina Mentzel. Allí quedó esperando quizás algún aventurero que quiera continuar el viaje o nosotros mismos quien sabe si algún día podremos empezar otra gran aventura africana.

Yes, here we are. Since four months ago. In Igualada again.
Our trip ended with a short period of time in South Africa.
Our Land Rover stayed in Johannesbourg in Christine Mentzel’s family, waiting for us or maybe waiting for another over landing adventure people who wants to start another Big African trip.

El sur y las playas de MOZAMBIQUE

El mar rodea y mima las costas de Mozambique. El norte salvaje y desierto y el sur paradisiaco y más turístico. No las vimos todas pero ahora si pensamos que hemos visto el paraíso. Vilankulos, Pomene, Tofo, Inhambane, Xai Xai, Punta de Ouro.
Mozambique es una fusión de influencias africanas, árabes, indias y portuguesas.
Además uno se levanta y dice Bon Dia, y todo el mundo le entiende. Es lo que tiene el portugués. Tudo Bem, Tudo Bom. Es por eso que nos sentimos como en casa.

El mar rodeja i mima les costes de Moçambic. El nord salvatge i desert i el sud paradisíac i més turístic. No las vam veure totes però ara si que pensem que hem trepitjat el paradís. Vilankulos, Pomene, Tofo, Inhambane, Xai Xai, Punta de Ouro.
Moçambic es una fussió entre influències africanes, àrabs, indies i portugueses. A més quan un s’aixeca i diu Bon Dia, tothom l’entén. És el que te el portuguès. Todo Bem, Tudo Bom. Ens vam sentir com a casa.

Mozambique is surrounded by the sea. The north, is savage and deserted and the south heavenly and more touristic. We didn’t see all but now we now “we were in paradise”. Vilankulos, Pomene, Tofo, Inhambane, Xai Xai, Punta de Ouro. Mozambic is a fusion between African, Arab, Hindu and Portuguese influences. And you can say Bon Dia (good morning same as in Catalan) and everybody can understand you. We feel at home!

MALAWI, Paraiso de vacaciones

MALAWI, el cálido corazón de África
Y es así. Eso si no contamos la actitud de la policía que nos paró diez veces en quince días con el resultado de dos multas (en un país donde los coches van como pueden nos exigieron los triángulos de averías, pues claro que los llevábamos pues que se han creído?).
Malawi es un país de y para las vacaciones. Se puede ir del Caribe a los Pirineos en tan solo 50 kilómetros de buenas carreteras asfaltadas. Playas con olas para los surfistas, con rocas y coral para los buceadores, aguas en calma para los kayakistas. Con mucha fiesta para los marchosos y playas remotas y solitarias para los que busquen paz y tranquilidad. Ah! También montañas para escalar, para rodar en bici o excursiones a caballo. Malawi es todo en uno!

MALAWI, el càlid cor d’Àfrica.
I així és. Això si no comptem amb l’actitud de la policia que ens va parar deu vegades en quinze dies amb el resultat de dues multes. En un país on els cotxes cauen a troços van exigir-nos els triangles d’averia (es clar que els portaven i doncs que s’han cregut!)
Malawi es un país de vacances. Es pot anar del Carib als Pirineus recorrent només 100 km. de bones carreteres asfaltades. Platges amb onades pels surfistes, amb roques i corall pels bussejadors, aigües amb calma pels kayakistes. Amb molta festa pels marxosos i platges solitàries i remotes pels que busquen pau i tranquil•litat. Ah! També muntanyes per rodar en bici o a cavall. Malawi és tot en un.

MALAWI, the warm hearth of Africa
And it’s like this except for the police. They stopped 10 times in 15 days and we pay two fines. In a country where nobody follows any rule and the cars are destroyed they asked about the emergency triangles! (of course we have it!)
Malawi is a holiday country. You can go from Caribe to the Pirinees trough 100 km. of good asphalt roads. You can find beaches with waves to surf, flat to kayaking, with big parties or lonely ones, also mountains where you can bike or doing a trip in a horse.
Malawi is all in one.

Kasanga, Lago Tanganika TANZANIA

Hacia el Sur, lejos de todas partes hay un pequeño pueblo en frente del lago Tanganika. Es un paraíso pero shhhhhh nadie lo sabe….

Cap al Sud, lluny de tot arreu, hi ha un petit poble davant del Llac Tanganika. Es un paradís però shhhhhh ningú no ho sap.

South faraway from everywhere there is a small village in front of the Tanganika Lake. It’s a paradise but shhhhh nobody knows….

Ruta por el Lago Tanganika, de Norte a Sur, TANZANIA

El Lago Tanganika de Norte a Sur
Kigoma fue el puento de partida. El buque Liemba empieza allí su recorrido hasta Zambia. Allí iniciamos nosotros también la ruta hacia el Sur de Tanzania. De Kigoma a Uvinza, Mpanda, Parque Nacional Katavi, Sumbawamba y para finalizar Kasanga al pie del Lago Tanganika. Aun siendo la época de lluvias encontramos la ruta bastante bien. No nos llovió en días y pudimos ir tirando sin mucha dificultad. Es una ruta poco frecuentada y por ello poco turística. Una Tanzania fuera de los circuitos turísticos de la que gozamos mucho, de sus gentes amables y paisajes inolvidables.

El Llac Tanganika de Nord a Sud
Kigoma va ser el punt de partida. El vaixell Liemba comença aquí el seu recorregut fins a Zambia. Allà vam començar nosaltres també La ruta al sud de Tanzânia. De Kigoma a Uvinza, Mpanda, Parc Nacional de Katavi, Sumbawamba i per acabar a Kasanga, al peu Del Llac Tanganika. Tot i que era l’època de pluges vam trobar La ruta seca i no ens va ploure em dies. Una vegada més La sort i els elements ens van acompanyar i vam anar tirant sense massa dificultat. És una ruta fora dels circuits més turístics, una Tanzània tranquil•la de gent amable i poruga dels estrangers amb uns paisatges magnífics.

Tanganika Lake from north to south
We started in Kigoma where the Liemba ship goes to Zambia in his long way into the lake. Kigoma, Uvinza, Mpanda, Katavi NP, Sumbawamba and Kasanga again in the Tanganika Lake. It was the rain season what again we were lucky and it wasn’t rain in days and the road were dry. So we pass without problems. This is one of the less touristic parts of Tanzania. We enjoyed the kind people. They were very afraid of the Mzungus! The landscape was incredible!

KIGOMA, Lago Tanganika, TANZANIA

Kigoma no es una ciudad especial. Lo más bonito es el Lago Tanganika y la estación de tren. El tren atraviesa todo el país en 48 horas, si tienes suerte, hasta la capital Dar Er Salam. Mucha gente espera días enteros en la estación para obtener un billete de tren. Es un auténtico microcosmos. Es divertido sentarse y observar todo lo que pasa. En Ujiji a pocos kilómetros de Kigoma fue donde tuvo lugar el famoso encuentro entre Stanley y Livingstone que hizo famosa la frase “El doctor Livingstone, supongo”

Kigoma no és una ciutat especial. El més macu és el Llac Tanganika i l’estació de tren. El tren travessa tot el pais en 48 hores, si tens sort, fins la capital Dar Er Salam. Molta gent espera dies sencers a l’estació per tenir un bitllet de tren. Es un Microcosmos. Es molt xulu seure I mirar que és el que hi passa. A Ujiji a pocs Kilometres de Kigoma es on va tenir lloc el retrovament entre Stanley i Livingstone donant lloc a la famosa frase “El Doctor Livingstone suposo”

Kigoma is not a special city. The most nice is the lake and the Train Station. The train crosses all country in 48 hours, if you are lucky, to the capital Dar Er Salam. Many people wait into the train station many days to have their train ticket. It is a Micro cosmos inside the station. It nice to be there and only lock what is going on. In Ujiji it was the famous encounter between Stanley and Livingstone. Doctor Livingstone I presume?

BURUNDI EXISTE

Burundi existe. El pequeño país lucha por salir de la pobreza y la desolación que les dejó la guerra. Las luchas tribales quedaron atrás y ahora es un lugar tranquilo, con una buena red de carreteras asfaltadas entre las ciudades más importantes, y con una gente amable y muy pura poco acostumbrada al turismo masivo. A diferencia de sus convecinos, Burundi no tiene grandes mamíferos que ver, ni primates, ni espectaculares hoteles y lodges en los que alojarse. Tampoco es un país de trekkings ni raftings. Pero aun así tiene flora y fauna variada y unos parques nacionales en los que uno se siente como el único habitante de la tierra y lo más importante pasearse por mercados y aldeas donde nada ha cambiado desde hace quizás más de un siglo. Burundi es un país auténtico y maravilloso aun por descubrir.

Burundi existeix. El petit país lluita per sortir de la pobresa i la desesperació en que el va deixar la guerra. Les lluites tribals han quedat enrere i ara es un lloc tranquil, amb una molt bona xarxa de carreteres asfaltades entre les principals ciutats, y amb una gent amable y molt pura poc acostumada al turisme massiu. A diferència dels països veïns, a Burundi no hi ha primats ni grans mamífers per veure, ni espectaculars Hotels i Lodges en el que allotjar-se. Tampoc és un país de trekkings ni raftings. Però tot i amb això te flora i fauna variada y uns parc nacionals en els que un sent com si fos l’únic habitant de la terra i el més important poder passejar-se pels mercats i els poblats on res no ha canviat des de fa potser més d’un segle. Burundi és un país autèntic i meravellós per descobrir.

Burundi exists. This small country is improving step by step it’s life quality after the war consequences. The tribal problem had been finish and now is a quiet country with good asphalt roads between the most important cities and with a nice and friendly people. There is not big five in Burundi, no gorillas, no trekking and no rafting. You can’t find big hotels and impressive lodges. But Burundi has some National Parks where you can feel the last habitant on the hearth. The traditional markets and the small villages show how it was the life 100 years ago. Burundi is a wonderful and marvellous country to discover.

LOS GORILAS DE RWANDA

Gorilas en la Niebla, Ruhengueri, RWANDA

Solo quedan 650 gorilas de montaña entre Rwanda, Uganda y el Congo. Viven en los densos bosques de la jungla y desde que Dian Fossey empezó en los años 70 sus investigaciones han ido acostumbrando algunos grupos a la presencia humana. Organizan unos trekking para ir a verlos en su hábitat. Caminamos unas tres horas bajo la lluvia torrencial hasta que les vimos, increíblemente grandes, magníficos y totalmente pacíficos a pesar de la dentadura que muestran son vegetarianos. Nos quedamos petrificados ante su presencia.

Només queden 650 goril•les de muntanya entre Rwanda Uganda i la R.D del Congo. Viuen en els boscos impenetrables de la jungla i des que la primatòloga Dian Fossey va començar als anys 70 les seves investigacions han anat acostumant alguns grups a la presencia humana. Organitzen uns trekkins per anar a trobar-los en el seu hàbitat. Vam caminar unes tres hores sota una pluja torrencial fins que els vam veure, increïblement grans, magnífics i absolutament pacífics malgrat les dents que postres ja que son vegetarians. Ens vam quedar petrificats davant la seva presencia

There are only 650 mountain gorillas left between Rwanda, Uganda and DR Congo. They live in the impenetrable jungle forest. Since Dian Fossey start the investigations with them, there are some groups that they use to see humans. We trek three hours under the heavy rain and we saw Gorillas. They are incredible big, majesties, and absolutely peaceful because they are vegetarians. We were very petrified in their presence.

KISORO Y VOLCAN MUHABURA, UGANDA

Los volcanes rodean Kisoro. Los mismos volcanes forman parte de Rwanda y R.D del Congo a la vez. Sabinyo 3669m Gahinga 3474m y Muhabura 4127 m se pueden escalar en unas ocho horas de trekking rompe piernas (para el que no este entrenado claro).
Siscu como un valiente se atrevió llegando con total éxito a la cima. No pregunten cuantos dias le duraron las agujetas.

Els volcans rodegen Kisoro. Els mateixos volcans son a la frontera entre Rwanda i RD del Congo. Sabinyo 3669 m , Gahinya 3474 m i Muhabura 4127 m es poden escalar en unes vuit hores de trekking trinxa cames (per el que no està en forma, es clar).
Siscu valent ell va animar-se a pujar el Muhabura i va fer cim amb total èxit. No pregunteu quants dies li van durar les agulletes……

In Kisoro village you can climb the volcanoes Sabinyo 3669 m , Gahinya 3474 m i Muhabura 4127 m in only 8 hours of hard trekking if you aren’t fit of course.
Siscu did it brave man, he climbed Muhabura with absolutely success.
Don’t ask how many days he felt stiff.

LAGO BUNYONI, UGANDA

Casi no paró de llover. Rodeados de agua, la del lago y la que caía del cielo, ya con eso decidimos que no hacia falta bañarnos. A la mañana siguiente una barca nos llevó a un mercado y allí después de dos horas esperando que parase de llover pudimos ver las barcas llegar y desplegarse en pequeños grupos de intercambio de mercaderías.
El día anterior comprobamos que remar no es fácil. En una canoa local hecha con un tronco de eucalipto vacío, con una pareja de amigos de Chile, Carolina y Sebastian, nos atrevimos a emular a los locales pero lo único que conseguimos fue dar vueltas en círculo. No en vano dicen que el Lago Bunyoni es un excelente lugar para relajarse de un estresante viaje por Uganda.


No va parar de ploure. Rodejats d’aigua, la del llac i la que queia del cel vam decidir que no calia banyar-se. L’endemà dematí una barca ens va portar al mercat, i allà després de dues hores esperant que pares de ploure vam poder veure les barques arribar i desplegar-se en petits grups d’intercanvi de mercaderies.
El dia abans havíem comprovat que remar no és fàcil. En una barca local feta amb un tronc d’eucaliptus buit, amb una parella d’amics de Xile, la Carolina i el Sebastian, ens atrevirem a remar una mica però no paràvem de donar voltes en cercle. Des d’una barca a motor tot va ser molt més fàcil. No es mentida qui diu que el Llac és un lloc perfecte per relaxar-se d’un atrefegat viatge per Uganda.


It didn’t stop rain. Surrounded by water, we decided no to swim on the lake.
One morning one motor boat took us to the market. There we were waiting 2 hours that the rain stops and we saw how the market starts.
We also tried to row in a local canoe with Carolina and Sebastian, friends from Chile and It was impossible! We could only going in circle…..
It’s true who says that Bunyoni it’s a perfect place to Relax a bit…..

Las cataratas de Murchinson, UGANDA

Desde el Lago Victoria el Nilo sigue su camino hasta las cascadas de Murchinson. El parque alberga además de infinidad de especies de pájaros algunos de los mamíferos más grandes, como el Elefante que se mostró magnífico ante nosotros.

Des del Llac Victoria el riu Nil avança fins les cascades de Murchinson. El parc hi viuen els mamífers més grans com l’Elefant que es va mostrar magnífic davant nostre.

Since the Victoria Lake, the Nili river flows through the Murchinson falls on is way to the north. The parc is the best in Uganda to see big mammals like Elephants who appear magnificent in front of us.

La fuente del Nilo Blanco, Jinja, UGANDA

Speke llegó en 1892 y nosotros tan solo 117 años después. Lo importante es llegar.
Desde aquí el Nilo recorre casi 7000 kilómetros hasta llegar al Mar Mediterráneo.
Y nosotros hemos hecho también todo ese recorrido con penas y trabajos y con mucha alegria. Solo pedimos que no nos falte camino, nunca.

L’Speke va arribar aquí al 1892 i nosaltres 117 anys després només. L’important és arribar. Des d’aquí el Nil recorre gairebé 7000 km. fins al Mar Mediterrani. Nosaltres hem fet també tot aquest recorregut amb penes i treballs y amb molta alegria. Només demanem que sempre hi hagi camí.

Speke reaches Jinja in 1892. We arrived 117 years later. The most important is to arrive, isn’t it? The Nile River starts here the way since Mediterranean Sea in near to 7000 km.
We also did the same way with a hard work but very happy. We only pray to have always one way to follow.

Frontera con Kenya hasta Sipi Falls UGANDA

De la frontera con Kenya por las Cascadas de Sipi
Uganda es la jungla total. Vegetación y agua por doquier. La ruta desde la frontera con Kenya que rodea el Parque Nacional del Monte Elgon es una pista de tierra roja, algunas veces muy mala llena de piedras en la que alcanzas la velocidad de crucero de 15 por hora! El paisaje, las amables gentes y la vida que rodea cada paso, hace que todo valga la pena. En las Sipi falls descansamos nuestros atormentados cuerpos con una caminata hasta el pie de la cascada. Simplemente magnífico.

Uganda es la Jungla total. Vegetació i aigua arreu. La ruta des de la frontera de Kenya que voreja el Parc Nacional de Mont Elgon es una pista de terra vermella i alguna vegada es pista molt polenta plena de pedres en la que la velocitat mitja és de 15 km. per hora!. El paisatge, la gent tan amable y la vida que envolta tot a cada pas, fa que tot valgui la pena. A les cascades de Sipi vam descansar els postres cossos ferits amb un petit trekking fins al peu de la cascada.
Magnific!

Uganda is Total Jungle. Vegetarion and water everywhere. The Road from the Kenya border goes through de Mt. Elgon N.P by a trail with red sand and sometimes is very bad full of stones. The maximum speedy it was 15 km per hour! The landscape, friendly people and the live surrounding it is worth it.
On the Sipi Falls we did a little trekking until the base of the water. Simply the best!

Parque Nacional Lago Nakuru, KENYA

El mejor sitio para ver Rinocerontes en Kenya. Blancos claro! También muchos otros animales incluyendonos a Siscu y a mi.

El millor lloc per veure Rinoceronts a Kenya. Blancs es clar! També molts d’altres animals fins i tot el Siscu i jo!

The best place to see Rhinos. White ones of course. Also a lot of animals around, even Siscu and Me

PLAYA DE TIWI, KENYA - Tiwi Beach, Kenya

Comer, descansar, bañarse en las aguas transparentes del mar y volver a comer. Pescado fresco y marisco comprado directamente al pescador, y mangos y papayas ah! y cocos. Eso es todo lo que se puede hacer en la playa de Tiwi. ¿Se puede pedir más?

Menjar, descansar, banyar-se al mar transparent i tornar a menjar. Peix fresc i marisc comprat directament al pescador y mangos i papaies ah! I cocos. Això és tot el que es pot fer a la platja de Tiwi. No es pot demanar més.

Eating, resting, swimming in the clear Waters of the sea and again Eating. We bought fresh fish and seafood from the Fishermans, and mangos and papayas ah! And also coconuts. That the only thing that you can do in Tiwi Beach. What else do you need?

ISLA DE LAMU, Kenya - LAMU ISLAND, Kenya

Lamu es una pequeño grupo de Islas que forman un archipiélago al norte de Mombasa en la costa swahili de Kenya. El tiempo parece que se ha detenido y sus gentes pese al turismo nada entienden de prisas. Sus calles estrechas, sus puestos de Samosas y pasteles y sus burros (en la isla hay más de 3000 e incluso un Santuario para protegerles del salvajismo con que son tratados), la vista al mar hacen un conjunto muy agradable del que se hace difícil escapar

Lamu es un grup d’illes que formen part d’un arxipèlag al nord de Mombasa a la costa Swahili de Kenya. El temps s’ha aturat i la gent que hi viu, malgrat el turisme, no en sap res de presses. Els seus carrers estrets, les paradetes de Samoses i pastissos i els burros (n’hi ha més de 3000 a l’illa i fins i tot un Santuari per protegir-los del salvatgisme ), les vistes al mar blau i clar fan un conjunt molt agradable del que és difícil escapar.

Lamu it’s islands group forming an archipelago Nord of Mombasa in the Swahili coast in Kenya. The time stopped there and people don’t know anything about stress and they are never in a hurry. The narrow streets, the Samosa and sweets cakes stands, the donkeys (there are more than 3000 donkeys in Lamu and also a Sanctuary to protect them), the sea views, makes easy to go and difficult to escape from.

EL TREN LUNATICO - The Lunatic Train

En 1893 se aprobó en Londres el proyecto de la construcción de un tren que iría desde Mombasa en el océano índico hasta el Lago Victoria, atravesando la entonces peligrosa sabana africana llena de leones hambrientos. Más de 15000 hindús de las castas más bajas fueron traídos como esclavos, para trabajar en la obra considerada por muchos la obra de un lunático. Más de 2000 perecieron en las garras de los temidos devoradores de hombres, los leones del Tsavo. Poco ha cambiado el tren desde entonces y hacer el recorrido de Mombasa a Nairobi es volver un poco al pasado colonial. Sentado en el tren, ves pasar las estaciones y las acacias que quizás a su sombra esconden algún león dormido.

Al 1893 va quedar vist i aprovat el projecte de la construcció d’un tren que aniria des de Mombasa a l’oceà Índic fins el Llac Victòria, creuant llavors la perillosa sabana africana plena de lleons famèlics. Més de 15000 Hindús de les castes més baixes van ser traslladats com esclaus, per treballar en la obra considerada per molts l’obra d’un llunàtic. Més de 2000 van morir entre les urpes dels temuts devoradors d’homes, els lleons del Tsavo. Poc o res no ha canviat al tren des llavors i fer el recorregut de Mombasa a Nairobi es tornar potser una mica a l’època colonial. Assentat al tren veient passar les estacions i les acàcies a la ombra de les quals potser i dorm algun lleó.

In 1893 the train line project was approved. From Mombasa in the Indic Ocean until Victoria lake, crossing the most dangerous part of Kenya, the savannah full of famished lions. More han 15000 Hindis were forced to come as slaves as a workers in the lunatic and crazy project. More than 2000 died by the Tsavo lions. No many changes from then to nowadays in the train and sitting in the first class compartment you feel like in the colonial times. Looking at the acacias where maybe it’s a sleepy lion.

Desde Etiopía a Kenya por el Lago Turkana / To Kenya through TURKANA ROUTE

Quan vam decidir escollir de les dues rutes que portaven a Kenia la més difícil ja sabíem que ens costaria però també que tindríem moltes compensacions. I així ha estat i la ruta que transcorre del nord al Sud pel llac Turkana d’Etiòpia a Kenya es brutal. En dies vam estar completament aïllats y no vam veure ni un sol turista i els únics essers humans que vam veure van ser els que viuen al llac, Turkanes i Samburus. També vam veure vida salvatge, animals que passaven sense ni tan sols immutar-se i d’altres que ens van veure com terribles depredadors y marxaven correns. Aquí teniu unes quantes fotos del que va ser. Autèntic i únic.

Cuando uno decide escoger entre dos rutas la más difícil sabe que aunque le vaya a costar tendrá muchas recompensas. En nuestro caso así ha sido y la ruta que resigue el lago Turkana de norte a sur nos ha costado pero el lugar no tiene desperdicio. En días estuvimos completamente aislados y no vimos ni un solo turista y los únicos seres humanos con los que nos topamos son los que viven cerca del lago. Turkanas y Samburus. También vimos claro vida salvaje, animales que pasaban sin ni siquiera inmutarse y otros que quizás nos vieron como auténticos depredadores y salían huyendo. Aquí tenéis en fotos un pequeño resumen de lo que fue. Auténtico y único.

When we decided to choice between two ways the most difficult we knew that could be difficult but also incredible. And it was like this. The Turkana route from Ethiopia to Kenya that goes down next to the Turkana Lake it is wonderful. In days we didn’t see any tourist and the only humans that we saw was the Turkana and Samburu tribes. We saw also wildlife. Some they crossed the road looking at us with idleness, the other run away beyond us. Here you are some photos about what it was. Genuine and unique.

VIDA SALVAJE en la ruta / Wildlife in the Turkana Route

Que os parece? Ver todos estos animales así de pronto y sin avisar. No estábamos dentro de ninguna reserva ni parque. Realmente vida salvaje. Delante de los búfalos no tuve agallas de ponerme para las fotos XD

Que os sembla? Veure tots aquests animals així de cop i sense avisar. No érem dins de cap parc ni reserva. Realment vida salvatge. Davant dels búfals no vaig tenir ovaris de posar-m’hi per fer-me una foto XD

What do you thing? See all those animals on the Road? This is really wildlife.
I’m not as brave to put me in front of the buffalos for the photo… XD

CATARATAS THOMSON / THOMSON FALLS

Les cataractes Thomson tenen una caiguda de 72 metres i es diuen així per Joseph Thomson va ser el primer Europeu que va caminar des de Mombasa fins el llac Victoria al 1880. Són maques oi? Doncs hi feia un fred que pelava. Això és l’Àfrica de el calor o és el canvi climàtic….

Las cataratas Thomson tienen una caída de 72 metros y se llaman así por Joseph Thomson que fue el primer Europeo que caminó desde Mombasa hasta el Lago Victoria en 1880.
Son bonitas eh? Pues hacia un frío que te cagas. Esto es África calurosa o es por culpa del cambio climático?


Thomson’s Falls plummet over 72 meters down. The falls were named by Joseph Thomson, the first European to walk from Mombasa to Lake Victoria in 1880’s.
Beautiful, isn’t it? But it was very coold there. That’s because of the Global Warming?

A WUKRO AMB L'ANGEL OLARAN / EN WUKRO CON ANGEL OLARAN

Durante cuatro meses estuvimos conviviendo con Angel Olaran y la comunidad de Padres Blancos en Wukro. Hay diversas ONG que colaboran en los proyectos del Misionero y también muchísima gente anónima que da parte de su dinero para contribuir al desarrollo de la sociedad Etíope. Los proyectos son entre otros dar alimento a niños desnutridos, dar alimentación, educación, y cobijo a unos 1600 huérfanos, programas de desarrollo agrícola, microcréditos, proyectos de reforestación, etc. Las ONG que colaboran en estos proyectos son entre otras www.adia-ong.org
www.miradasalmundo.org , www.jangelasolidaria.com , www.manosunidas.org
Aportamos nuestro grano de arena y aprendimos muchísimo de la gente y los niños, que aun teniendo poco o nada. saben compartir, reír y vivir con una dignidad absoluta.



En quatre mesos que vam ser a Wukro convivint amb l’Angel Olaran y la comunitat de Pares Blancs. Hi ha diverses ONG que col•laboren en els projectes del Missioner y també moltíssima gent anònima que dona diners i treballa per contribuir al desenvolupament de la societat Etíop. Els projectes son entre altres donar aliment a nens desnodrits, donar educació, assistència sanitària a 1600 orfes, programes de desenvolupament agrícola, micro crèdits, projectes de reforestació, etc.
Les ONG que col•laboren en aquests projectes són entre d’altres www.adia-ong.org , www.miradasalmundo.org , www.jangelasolidaria.com , www.manosunidas.org
Per nosaltres va ser tota una experiència poder aportar el nostre granet de sorra i vam aprendre molt de la gent i els nens, que tot i tenir poc o res, saben compartir, riure i viure amb una dignitat absoluta.

We were four months sharing with Angel Olaran and the White Fathers community in Wukro (North Ethiopia). There are several NGO’s and anonymous people who work to develop the Ethiopian society. The projects are provide food, education and medical assistance to 1600 orphans, reforestation program, micro credits, give food to the undernourished children.
We did one’s bit to help and learn from this wonderful people and children that even if they don’t have anything they know how to laugh and share with happiness.

DEPRESIÓN DEL DANAKIL, ETIOPÍA

Ningú no podria imaginar que al Nord d’Etiòpia, molt a prop de la frontera amb Eritrea s’hi amagues un dels llocs més increïbles que mai havíem vist. La depressió del Danakil a 115 metres per sota del nivell del mar te un munt de paisatges i gents impressionants. Les mines de Sulfur a Dallol i els paisatges multicolors de l’àcid. El volca Irte Ale amb el seu mar de lava actiu, les caravanes de Sal i la gent que hi treballa amb condicions duríssimes. Sempre escortats per milicians armats vam recórrer el desert a unes temperatures que no baixaven de 30 graus a l’hivern. Per alguna cosa diuen que es el lloc més calent del planeta.

Nadie podría imaginar que el Norte de Etiopia, cerca de la frontera con Eritrea, escondiese uno de los lugares más increíbles que nunca habíamos visto. La depresión del Danakil a 115 metros por debajo del nivel del mar tiene una gran diversidad de paisajes y gentes que nos impresionaron. Las minas de Sulfuro en Dallol y los paisajes multicolores del ácido, las caravanas de Sal i la gente que trabaja en condiciones durísimas. Estuvimos siempre escoltados por milicianos armados y recorrimos el desierto bajo unas temperaturas que nunca bajaron de 30 grados en invierno. Por alguna cosa dicen que es uno de los lugares más calientes del planeta.

Nobody can imagine that in the North Ethiopia closet o the Eritrean border there is one of the most amazing places in the World. We never see something like that before. The Danakil depression, 115 meters below sea level, has loads of landscapes and kindly people who lives and work in very hard conditions. Dalol with a Sulphur mine very colourfully, Irte Ale volcano with the lava sea inside, Camel Salt caravans. We were there always escorted by the Afar militias with guns and Kalashnikov. The temperatures were 30 degrees in winter. People say that is the hottest place in the world.

El sud queda lluny i isolat / El sur queda lejos y aislado

El sud queda lluny i isolat, amb carreteres dures i intransitables amb vehicles normals i comunicacions pràcticament nul•les. Potser això ha fet que a la regió de la vall de l’Omo encara s’hi trobin tribus amb costums i practiques ancestrals com els Erbore amb les seves pintures del cos o els Mursi on les dones tindran més o menys valor depenent del plat que es posen als llavis perforats. Ens va impressionar molt veure com malgrat el turisme encara es pot voltar pels mercats i sentir que un es totalment a fora de lloc.

El sur queda lejos y aislado
Carreteras duras e intransitables con vehículos normales y comunicaciones prácticamente nulas. Quizás eso ha hecho que en la región del Valle del Omo aun se puedan encontrar tribus con costumbres y practicas ancestrales como los Erbore con sus pinturas en el cuerpo o los Mursi donde las mujeres tendrán más o menos valor dependiendo del plato que se pongan en sus labios perforados. Nos impresionó mucho ver como a pesar del turismo aun se puede dar una vuelta por los mercados y sentir que uno esta totalmente fuera de lugar.

The southwest’s Omo region has been called “Africa’s last great wilderness” and is home to wildlife and also its last isolated tribes, including Arbore with body-painting Arbore and the famous Mursi lip stretchers. We saw in the markets that against the tourism you can feel absolutely out of your place.

Els camins i la gent del sud / Los caminos y la gente del sur

Els camins i la gent del Sud
Des d’Addis la capital vam seguir les rutes fins l’Omo Valley. El camí travessa una gran zona de llacs, al menys n’hi ha més de deu i muntanyes on la vegetació és com una explosió i els mangos, les papaies i els alvocats surten de sota les pedres. Els camins no sempre eren fàcils i arribar a l’Omo ens va costar una mica. Vam destruir un esmorteïdor i el silenbloc del darrera. Ningú ens va dir que fos fàcil….
Los caminos y la gente del sur

Desde Addis, la capital seguimos las rutas hasta el Valle del Omo. El camino atraviesa una gran zona de lagos, por lo menos hay más de diez y montañas donde la vegetación es como una explosión. Mangos, Papaias y aguacates salen de debajo las piedras. Los caminos no son siempre fáciles y llegar al Omo nos costó un poco. Destruimos un amortiguador y el silenbloc trasero. Nadie dijo fácil.....

The roads and people from South
From Addis, the capital we went to the south until the Omo Valley. The roads passed trough lakes and mountains where the nature is an explosion and the Mango, Papaya and avocado trees aret he most common. The roads weren’t easy and to arrived to Omo Valley and Mago N. Park wasn’t easy. We destroy the shock absorber and the silenbloc but everything has a solution.

Mercat de Peix a Awasa/Mercado de pescado en Awasa

Les aigues del llac Awasa converteixen la ciutat del mateix nom en un lloc relaxant i tranquil. El llac es ple de peixos i multitud d’ocells i també hipopotams. Una barqueta ens va portar a veure els hipopotams que per cert tenen molt mal humor, i diuen és l’animal que més morts causa a l’Àfrica, molt més que el lleo. El mercat de peix bull d’animació des de les vuit del matí fins al migdia. El siscu es va menjar un peix i eren les deu del matí!

Awasa es una ciudad relajante y tranquila. En el lago hay multitud de peces y pajaros en busca de su presa. También hay hipopótamos. Una barca nos llevó a verlos y por cierto tienen muy mal humor. No en vano dicen que es el animal que más muertos causa en Africa, incluso más que el León. El mercado de pescado es un hervidero de animación. Siscu se comió un pez in situ, pero claro eran tan solo las diez de la mañana!!!!
The Awasa lake is relaxing and pacefuly, teeming with tilapia, catfish and attract good birdlife. One boat bring us to see the hipos and we could prove that they have a very bad humor. The Fish Market is very colorfull. Siscu ate fish at 10 in the morning!

TISSISAT, les fonts del Nil, ETIÒPIA. Nile Falls TISSISAT ETHIOPIA

Tissisat, les fonts del Nil Blau
A 30 km. de Bahar Dar hi ha les fonts del Nil. Es on neix el Nil Blau i on comença el seu recorregut. Per nosaltres arribar fins aquí a suposat el final d’una etapa. Hem seguit el riu en els seus gairebé 7000 km. sense perdre’n els rastre i seguint-lo en tres països.
Ens vam emocionar de veure com brolla l’aigua i dona vida a milions de persones i pobles.

Las cataratas de Tissisat, la fuente del Nilo Azul
A 30 km. de Bahar dar se encuentrans las fuentes del Nilo. Es el lugar donde nace el Nilo Azul i donde empieza su recorrido hasta desembocar en Alejandria, Egipto. Para nosotros llegar hasta aquí supone el final de una etapa. Hemos seguido el rio en sus casi 7000 km. sin perder el rastro y siguiendolo en sus casi 7000 km.
Nos emocionó ver como ruge el agua y da vida a millones de personas y pueblos.


Tissisat , Blue Nil falls
30 km. From Bahar Dar, you can see Tissisat, wather that smokes, Blue Nile Falls. We follow the NILE River in 7000 km. Through three countries, and for us was very excited to arrive until here. The Nile river gives live to a millions of persons and villages.

Catalanes en Etiopía. Catalan people in Ethiopia

L'Ivan Rovira amb la Mercè, L'Esther i el Jordi van viatjar a Etiòpia i amb ells vam anar a les fonts del Nil i vam compartir unes cervesetes.
L'Ivan ens va portar el carinyo de les mares i PERNIL del bo. Ens vam llepar els dits i vam carregar les piles. GRÀCIES AMIC

Ivan Rovira, Mercè, Esther y Jordi viajaron a Etiopía i con ellos fuimos a las fuentes del Nilo y también compartimos unas cervezitas.
Ivan nos trajo el cariño de nuestras madres y JAMON del bueno. Nos chupamos los dedos y cargamos pilas. GRACIAS AMIGOS

Our friend Ivan Rovira from Igualada and his friends visited Ethiopia. We shared good moments and we visited toguether the Tissisat Nil Falls.
He bring kisses from our mothers and also Spanish Iberic Jam. THANKS A LOT

Llac Tana, Bahir Dar, ETIÒPIA. Tana Lake, Bahir Dar, ETHIOPIA

El llac Tana i els temples
El llac Tana es a Bahar Dar i en les seves vint illes hi ha els temples Cristians del S.XVI i S.XVII. Només n’hi ha alguns oberts als visitants i en ells s’hi pot veure a part de les pintures Naif que representen escenas de la Biblia, els monjos i monjas que passen els dies pregant apartats de tot.
Acampats davant del mateix llac vam veure com es ponia el sol i com després de la pluja sortia l’arc de Sant Martí. Es pot demanar més?

El lago Tana esta en la ciudad de Bahar Dar y en las veinte islas se encuentran templos Cristianos del S.XVI y S.XVII. Solo hay algunos abiertos a los visitantes y en ellos se pueden ver las pinturas Naif que representan escenas de la Biblia, los monjes y monjas que passan los dias meditando y rezando apartados del mundanal ruido.
Estuvimos acampados delante del Lago Tana, vimos como se ponia el sol y como despues de la lluvia salia el Arcoiris. ¿Se puede pedir más?

Tana Lake and Monastery’s
The Tana Lake is in Bahir Dar. Inside the lake there are twenty islands with a very ancient monastery’s (S. XVI / S. XVII). There are just some monastery’s open to the visitors.
We camp in front the lake with wonderful views

Festa del Timkat a Gondar, ETIÒPIA. Timkat in Gonder, Ethiopia

La festa del Timkat a Gondar
Els Etíops són majoritàriament Cristians Coptes i celebren l’Epifania en el que ells denominen el Timkat. La festa en gran part religiosa acull cants, balls i batejos davant d’una multitud entregada i molt creient. Els monjos porten vestits molt colorits i paraigües de color or i porpra. Passegen les creus i beneeixen a tothom qui ho desitgi. Fins i tot a gent infidel com nosaltres!

La fiesta del Timkat en Gondar.
Los Etíopes son mayoritariamente Cristianos Coptos y celebran la Epifania en lo que ellos llaman el Timkat. La fiesta en gran parte religiosa se compone de cantos y danzas y bautizos purificadores delante de una multitud muy entregada y creyente. Los monjes llevan vestidos con muchos colores y paraguas de color oro y púrpura. Pasean sus cruces y bendicen a todo el que lo desee. Incluso a gente infiel como nosotros!

Timkat holiday in Gondar
In Ethiopia the most important celebration is the Timkat. In this Religious Holiday all the people go to the streets to sing and dance mixed with the monks with colourful dresses and umbrellas. The monks can bless you, doesn’t matter if you are not Christian!

Metema a Gondar ETIÒPIA From Metema to Gonder ETHIOPIA

De Metema frontera Etiop fins a Gondar.
Vam entrar a Etiòpia per Metema, la ruta tot i que no era asfaltada no estava malament. La velocitat 50 per hora. Etiòpia es muntanyós i molt verd. La gent, res a veure amb Sudan, de seguida pregunten per Money. Les carreteres, camins i pistes són plenes de gent. Sovint es veuen les dones carregades amb kilos de llenya o bidons d’aigua. Als pobles petits i les ciutats són tranqui-les i fresques, els sucs de Mango i Alvocat són una delícia.

De Metema, frontera Etiope hasta Gondar
Entramos en Etiopía por Metema, la ruta aunque no era asfaltada no esta del todo mal. La velocidad 50 km por hora. Etiopía es montañoso y muy verde. La gente, nada que ver con Sudan, enseguida preguntan por el Money. Las carreteras, caminos y pistas estan llenos de gente. A menudo se ven las mujeres cargadas con kilos de leña o bidones de agua. Los pueblos pequeños y las ciudades son tranquilos y hace fresquito. Los zumos de MANGO y AGUACATE, son una delicia!

From Metema (Ethiopian border) to Gonder.
We entered to Ethiopia in Metema, the road is not asphalt but isn’t bad. Our speedy was 50 km per hour. Ethiopia is full of mountains and the landscape is green. The people is not kind as in Sudan and quickly they ask for money. In the roads you can see a lot of people walking. The Women’s carrying wood and water. The cities are very quiet and the Mango and avocado juice are delicious.

Arribant a Karthoum

La ciutat de Karthoum es tranqui-la i plàcida. Els dos rius el Nil Blanc i el Nile Blau s’ajunten aquí per convertir-se en un de sol fins a Alexandria on aboca les aigües al mar mediterrani. La única foto que tenim es la del cartell abans d’arribar-hi ja que esta completament prohibit fer cap foto a la ciutat sota pena de presó.

Khartoum is a pleasant and quiet city. There the two Niles (White and Blue) Join to continue travel until Alexandria to the Mediterranean see. It’s forbidden to take photos in the city so we have just one from 300 km. before.

Punts Arqueologics, Jebel Barka, Nuri, Naqa i Meroe

Les pirámides de Jebel Barkal s’alcen imponents en mig del desert i al costat de la muntanya sagrada on també hi ha un temple. Són de color negre, i fan 30 metres d’alçada. Dedicades a Amon (S.XV abans de Crist) va ser Tutmosis III qui les va fer construïr.
A Nuri vam veure les pirámides més antigues de Sudan. Tot i que n’havia unes cinquantena ara nomes s’em conserven dues en perfecte estat. Les altres són runes.
Tenen 29 metres d’alçada.
El temple de Naqa es troba a 50 kml de les piràmides de Meroe i s’hi arriba per una pista polsosa que travessa un paisatge de sabana amb alguns arbres esquitxats al voltant.
També estava dedicat a Amon i es del S. VIII abans de Crist.
Un dels nostres objectius en començar el viatge era dormir a Meroe tot sentint com el vent xiula entre les piràmides. I ho vam fer. Al matí vam veure sortir el sol dalt de la muntanya i les piràmides anaven prenent vida i força. Vam quedar-nos-hi una estoneta mentre ens retornavem del fred del matí. I el vent...... com xiulava!

The holy mountain of Jebel Barkal, is a great sandstone butte that dominates this stretch of the nile. Thutmose III built this temple in the 15th century BC.
Nuri is one of the royal cemeteries of Kush. The pyramid stands 29 m square at the base.
Naqa is one of the best preserved temples in Sudan, was built in the 1srt century AD by king Natakamani.
Our dream before start our travel was sleep near to the Meroe Piramids and hears the wind there. We did!

De Kawa a Old Dongola, pel desert

Gracies als Italians que vam conèixer a Wadi Alfa vam poder fer la ruta des de Kawa fins a Old Dongola pel desert. Ells coneixien la ruta i tenien els permisos adients. El camí transcorre per una pista entre dunes que travessa poblets petits plens de gent que corra a diu hola als turistes.

The Italian group invited us (again) to cross from Kawa to Old Dongola trough the desert. They had the permits and the entry fees (we didn’t pay anything). The road goes by de desert and cross little villages where the children are very happy to see tourist and improve their English “What’s your name”?

Barcasses que creuen el riu NIL, SUDAN

Com que no ni ha massa ponts que creuin el riu Nil a Sudan es fan servir les barcasses (pontons) en diferents punts del recorregut del riu. Els cotxes i camions paguen però les persones travessen gratis. Això fa que les barcasses siguin sempre plenes de gent i vida.
Gent que sempre somriu !

On the Nile river in Sudan there isnt to much bridger and to cross the river they use the Pontoons. The Pontoons are full of life because the people can cross for free. People who always smile!

De Wadi Halfa a Dongola

De Wadi Alfa a Dongola sis-cents Kilometres de pols, sorra farinosa, pedres, “torule ondule”. Sis-cents kilòmetres en quatre dies que ens van deixar trinxats i plens (fins i tot dins el tub de pasta de dents)plens de sorra. Resultat un tub del turbo trencat i el dipòsit extra de diesel esquerdat. Que menys podríem demanar? Sort que la gent i el paisatge van fer que oblidéssim tot. No vam dormir ni una nit al ras, sempre convidats a menjar i fins i tot a una dutxa amb sabó, tovallola, i crema! vam anar a una boda a AGRI, convidats de la manera més natural i sense esperar res a canvi. Els Sudanesos com ja ens han ensenyat son oberts i hospitalaris com cap país de l’Africà. Son purs i nobles i ens sentim segurs i molt ben acollits


From Wadi to Dongola was 600 km. of dusty, soft sand like flour that prevent see anything, stones and waves on the road. The maximum speedy was 25 km/hour. Was a little beat nightmare for us. (We can Imagine how was for the people who drive a motorbike). We broke the turbo tube and a hole on the second tank of diesel.
To the other hand we discovered the very friendly, pure and kind people in the small village that we cross. They invited to us for dinner and sleep (in a clean and comfortable room) and we went to a wedding. Also we took a shower and they prepared xampoo, clean towels and also cream! It was impossible to stop everywhere without someone invited us to a coffe, cakes, ful and everything. Incredible and Wonderful!

Wadi Halfa, la ciutat de la fi del mon.

Tot i que Wadi Alfa es una ciutat que no te res especial per nosaltres va significar l’entrada a un nou pais. Es necessari fer papers per poder agafar el cotxe del port i també es necessari registrar-se a la policia i que et posin un segell blau al passaport. De seguida vam descobrir que hi ha gent disposada ajudar per res i que al mercat cobren preus normals. La primera nit vam fer un sopar amb tots els quinze turistes que érem al vaixell i gracies als Italians vam poder menjar Parmesà, veure vi blanc, i de postres pastís de llimona. Gràcies a la Grapa que vam veure algú va cantar i més d’un l’endemà va tenir ressaca com el Malte! Ens sentíem com germans!

Wadi Alfa is not an interesting city but for us was mean the first contact with Sudan.
We noticed immediately that there was a person who wants to help us for nothing and that they don’t charge double in the market. We celebrated New Years Eve in the desert and we ate pasta, parmesano and white wine because the Italian people they invited us.
After this and some coups of Grapa some of them sang and we feel as brothers. Next morning there was someone ho had hangover (eh Malte?)

Ferry d'Aswan, Egipte fins Wadi Halfa, Sudan

Ja no hi cavien més coses al ferry. Vam embarcar a les deu del matí i vam marxar a les vuit del vespre, mentre no van parar de carregar mercaderies amb destí Wadi Alfa. El ferry navega per les aigües planes i tranqui-les de llac Nasser i passa al davant d’Abusimbel. Érem només quinze viatgers i la resta Sudanesos i Egipcis. Després de setze hores vam arribar a Wadi Alfa i el nostre cotxe (que viatjava en una barcassa només per cotxes) ja era allà.

The ferry from Aswan to Wadi Alfa was full of staff. We borded at 10 in the morning and we left at 8 in the night. The ferry sailed into the quiet waters of the lake Nasser and we passed through Abu Simbel temples. After 16 hours we arrive to Wadi Alfa and our car where travelled with a pontoon was already there.

ABUSIMBEL, Egypt

A tres-cents kilòmetres d’Aswan hi han els temples d’Abusimbel que són potser els més impressionants d’Egipte. Per la seva localització, al peu del llac Nasser i per el seu posterior trasllat quan es va construir la presa d’Aswan, amb una obra que va durar quatre anys i que mig mon va finançar, tot promogut per la UNESCO.
Fets construir per Ramses II te Quatre estatues de 20 metres. Va ser descobert per casualitat quan estava gairebé enterrat a la sorra.
Vam dormir al parking amb la nostra “maggiolina” per poder ser els primers a veure’l i veure sortir el sol mentre il•luminava les estàtues de Ramses II i Nefertari donant-los vida i majestuositat. Parlant malament per quedar-se cagat.

Abusimbel is the most striking temple in Egypt. Was built in honor of Ramses II and his beloved wife Nefertari there is four statues , 20 meters high. In the 60,s they moved the temples 120 meters high because of the Aswan High Dam. UNESCO and several countries en the world helps to do this Hugh job.
We slept in the parking area to be the first and we can see sunrise in front of the statues. WONDERFUL!

ASWAN, EGYPT

Aswan es una ciutat clara, neta i molt més tranquil•la que qualsevol altre d’Egipte.
Les “feluques” i els vaixells passegen amunt i avall pel Nil. L’illa Elefantina amb els seus pobles Nubis, amb llengua i costums pròpies, i la llera del riu ple de palmeres és un lloc ideal per anar-hi a fer un te. Es potser la ciutat més Africana d’Egipte. Esperant el ferry que ens durà a Sudan hem fet nostre aquesta ciutat on ens hem sentit com a casa (bé gairebé com a casa).

Awsan is the quietest city in Egypt. There are the river Nile with the “faluccas” and ships sailing around. Elefantina Island with his palm threes and Nubian Villages with their own language and customs is more African than the cities of the north. We were waiting the ferry to Sudan here and we feel like home. Well, almost like home…..

Amb la felucca pel Nil

El Marek I la Cynthia van proposar-nos compartir felucca I navegar dos dies I una nit fins el temple de Kom Ombo. Ens va fer una mica de fred però veure la vida a la vora del riu i l’impressionant paisatge de palmeres i camps verds va ser tota una experiència.
Vam visitar un petit poble Nubi on la gent ens va rebre invitant-nos a entrar a les seves cases i oh miracle no ens van demanar cap propina. !

We took a Felucca and we sailed across de Nile until Kom Ombo temples.
It was little beat cold but we had a blankets. The weather was perfect, very shiny.
Our Captain, Isa and his assistant Mahmut they were very friendly and very good cookers. We share this experience with Cynthia and Marek. We spent a night and we slept on the felucca and we visited a small Nubian village were the people invited us to saw their houses and oh! Miracle! They didn’t ask for baksheesh!!
It was a great experience!

BON NADAL / MERRY CHRISTMAS

Amics i familia tota
Encara que no serem a casa per Nadal no deixarem de dir-vos el vers.
Aquest es el de la Rita de l'Ametlla (mireu que guapa a la foto) que ens l'ha enviat i el volem compartir amb vosaltres. Ull amb la carn d'olla i els turrons i feu xin xin a la nostra salut!

EL DIA DE NADAL
TOTS A CASA TAL COM CAL

PICAREM FORT EL TIO
PERQUE CAGUI MOLT TORRO

SENSE PODER_HO EVITAR
AQUEST ANY JA SE´NS EN VA

PER FI LA FESTA ESPERADA
QUE ALEGRA TOTA LA MAINADA

BON NADAL!

It's too dificult to translate this Christmas poem in English, we just to tell you MERRY CHRISTMAS!!!!

Santa Caterina, Muntanyes del Sinai, Egipte

La cadena muntanyosa del Sinai separa el desert del Mar Roig. Hi ha nombrosos pics pero el més conegut es el Gebel Musa on els Cristians, Jueus asseguren que Deu va donar les taules dels deu manaments a Moises. Els peregrins omplen els camins fins al cim a 2300 metres i nosaltres no ens ho volíem perdre. Vam tenir agulletes tota la setmana següent i un bon constipat (dalt de la muntanya estàvem a cinc graus grrr). Al peu de la muntanya hi ha el Monestir de Santa Caterina (300 dc), cristià copte i on només hi ha monjos Grecs.

We walk into the Sinai Mountains and we went hiking on Gebel Musa the mountain where Moises had the tables from Good. Full of pilgrims we also want to feel the spiritualism but after four hours walking, we just felt very stiff and we had a cold (on the top it was 5 degrees grrrrr). Anyway we enjoyed the landscape very much.
Also we visit the Saint Catherin monastery (300 aC).

DAHAB, Mar Roig Red Sea SINAI, EGYPT

Dahab es el paradís pel que no vol fer res. Prendre el sol i banyar-se, fer snorkel per veure els coralls i els peixos i menjar bon peix i barat. Fumar algun porret i sentir les hores passar. Els dies passen volant i nosaltres ens hi vam estar vuit dies….Sort que de cop ens vam recordar que teníem un cotxe i havíem de fer ruta que si no encara seriem allà.

Dahab is the best place for lazy people. Sunbath, swim in the turquoise waters, snorkeling and see Nemo’s and corals and eat good and cheap fish, are the only options.
Days running quickly and we stay there eight days. Suddenly we remember that we have a car and we should continue our way...

Parc Nacional Ras Mohamed, Mar Roig

El parc Nacional de Ras Mohamed es un dels llocs més bonics del Mar Roig i amb més concentració de peixos. Més de 1000 espècies. Les barreres de coralls el fan un lloc únic per fer buceig o snorkel. Mentre a 12 km. a la ciutat de Sharm El Sheik els turistes es barallen per un troç de tovaiola, nosaltres vam tenir una platja per nosaltres sols. El mon és ven boig!

Home to some of the world’s most spectacular coral reefs, the park is teeming with mosto f the Red Sea’s 1000 species of fish. While the Sharm El Sheik was crowded of people fighting for a little place on the beach, we snorkelled and enjoyed in one beach completely lonely. World is crazy!

El temple de Luxor, Egipte

El temple de Luxor enmig de la ciutat i davant del Nil té les millors vistes. Hi ha l’avinguda de les Esfinxs i l’obelisc de granit rosa (n’hi havia dos però l’altre els el van regalar als Francesos i ara és a la plaça de la Concordia de Paris) i les estatues de Ramsés II. Els Romans, grecs i més tard els àrabs van anar afegint coses però tot i amb això no ha perdut la seva elegància. Les fotos les vam fer a les set del matí quan encara no hi habia gent i després de nit quan tot il.luminat li dona un aire més sofisticat.

The Luxor temple Largely built by the New Kingdom Pharaoh Amenhotep it’s on the Nile River in the center of town and it’s magnificent. We took these photos at seven in the morning. Two hours later it was crowded and impossible walk around. We came back at night when the lights were open to see the inscriptions on the shadow.

Temple de Karnak, Luxor, Egipte

Molt més que un temple Karnak es un conjunt de Santuaris que formen com una ciutat dedicada a les divinitats i als mateixos faraons en vida. Fa uns 1500 m de llarg per 800 d’ample i dins hi cabrien deu Catedrals. Es va començar quan regnava Ramses III i va ser restaurat, remodelat i engrandit duran més de 1500 anys.

Much more than a temple Karnak is a spectacular complex of santuaries, pylons and obelisks. The most spectacular is the Great Hippostyle Hall, constructed around 134 lotus-Blossom pillars. Begun in the middle Kingdom, the complex was added to, dismantled, restored , enlarged and decorated over 1500 years.(lonely planet guide book)

FELICITATS SISCU!

Avui el nanu fa 39 anys i mireu esta fet un xaval. Jo vull dir-te Siscu que sense tu tot això no seria possible. Sort de la teva empenta, les teves ganes de treballar, i la teva voluntat. Ets un sol!

Happy Birthday Siscu!. You are 39 years old and you are still a child..... I love you so much.....

PELS CELS DE LUXOR

Volar en globus i veure com surt el sol per sobre del riu Nil a Egipte i a l’altre banda veure les runes dels temples mil•lenaris, un somni? No. Diu que tots els tontos tenen sort i nosaltres no podíem ser menys. Gràcies a l’amabilitat de Ahmed Abboud i l’equip de Sindbad Balloons www.sindbadballoons.com que ens van convidar a volar i també gràcies a Ultramagic.


We saw the sunrise on the Nile river flying in a balloon. Thanks to Mr. Ahmed Abboud and the staf of Sindbad Balloons who invited us to enjoy the temples and the Valley of Kings up on the sky.

EL WESTERN DESERT i els Oasis

Al sud d’Egipte a sis-cents kilòmetres del Caire el desert i el mar de dunes es fa infinit I s’obre cap a Líbia, Txad i Sudan. Allà amagats entre sorra i muntanyes s’hi amaguen els oasis de Bahariya, Dakla, Fárfara i El Kharga. Recorre’ls tots i endinsar-nos al desert va ser tornar al silenci i a les nits sota els estels al voltant d’un foc. A Egipte no es permès d’anar sol dins el desert i per això vam reenganxar-nos amb uns Belgues, el Dirk i la François que molt amablement van deixar que compartíssim guies i vetllades i caminades per la sorra. Si es que estàvem estressats, vam refer-nos del tot.


There is an alternative route to the Faraons and Piramids in Egypt. That is the Western desert and Bahariya, Dakla, Fárfara i El Kharga oasis. The landscape is bizarre and beautiful in equal measure and the friendly atmosphere in the oasis is very nice.
We spent some days with a couple of Belgium people, Dirk and François and we share, guides, camp fire, songs and we walk together into the desert with Abou and Iaia.
Many thanks! Nice to meet people like you!

Més de 4000 anys d’historia al nostre davant, tal com va dir Napoleón. Per més turistic que sigui no deixen d’impressionar. Kefren, Keops i Micerinos. Avi, Pare i fill descansin en pau.

More than 4000 years of history are there, like Napoleon said, and yet their attraction continues unabated. It is a very turistic place but we got a strong impression. Kefren, Keops and Micerinos. Gran father, Father and son. Requestat I peace

Reparant el Discovery

Els mecànics al Caire no necessiten taller. Poden treballar enmig del carrer per més transit que hi hagi. No hi ha problema! Cuatre hores de feina van deixar el Discovery amb plena forma. Molles noves i a fer kilometres.

We changed our springs coils in the middle on the street. In Cairo down town it was No problem to do it. After four hours working our Discovery it’s ready to running kilometres and kilometres…..

Xerrant amb l'Alvaro Neil

L’Alvaro Neil fa tres anys va agafar la bicicleta i seu nas de pallasso i va començar a recorrer Àfrica. Repartint somriures amb els seus espectacles. Porta ja 30000 kilometres i encara li queden set anys que continuarà cap a Àsia. Hi ha molts nens que necessiten alegria. Vam tenir la sort de compartir uns tes al Caire. Bona sort BICICLOWN!


Alvaro Neil is a clown who travels with his bike around the world. After three years in Africa his journey now continues to Asia. We met him in Cairo and we had a very good time talking. Good Luck BICICLOWN, there are a lot of children who need smile! www.biciclown.com

EL CAIRE

Vint milions de persones viuen a El Caire una ciutat contaminada, sorollosa i caòtica. Es la capital més antiga d’Àfrica i on hi vam menjar uns Sawarma bonissims! Vam estressar-nos pels seus carrers on els semàfors verds no volen dir pas per creuar i els passos de peatons son una utopia. Els barris Musulmà, copte i les madrasses son una bassa d’oli. El carrer Muski a prop del mercat Khan Al - Khalili bullint de comerciants i compradors i sobretot el Riu Nil, el més llarg del mon. Tot això fa que sigui una ciutat imprescindible si es vol entendre Egipte.

20 millions of people lives in Cairo. Polluted, crowded and noisy is a essential city to understand Egypt, because Cairo is Egypt. We walk in Islamic mosques and Christian churches. The commercial and tourist Muski Street and Khan Al Khalili market, the special River Nile and his unforgettable sunset... We enjoyed so much.

ALEXANDRIA - EGIPTE

Del passat gloriòs, del far, de la biblioteca no en queda res a Alexandria. Però la ciutat te un encant molt especial amb els seus cafes i passtisseries i els seus eterns fumadors de narguile. Va ser un plaer passejar per la "Corniche" en forma de "U" i descobrir la ciutat que va captivar Alexandre Magne.

Alexandria with its "belle epoque" vuildings and grand squares, good coffee and French Pastries, has a faded charm that few visitors can resist. (lonely planet guide book)

OASIS DE SIWA - EGIPTE

A 300 km. al sur de Marsa Matrouh es troba el Oasis de Siwa, la porta del mar de dunes que uneix Egipte amb Libia. Una carretera asfaltada et porta a aquest paradís on sembla que fa segles que res no s'ha mogut.
El llac salat, el Palmeral i les fonts d'aigues dolces, tot plegat una meravella.

300 Km. south from Marsa Matrouh there is the Siwa Oasis, the door to sea of Sand between Libia and Egypt. The paradis is here, palm trees, salt lake and water springs... wonderful.

MARSA MATROUH

No hi ha massa cosa interesant en aquesta ciutat de platja on els Egipcis i Libis passent les vacances. La platja molt maca però les dones s'hi han de banyar vestides! Hi ha un museu dedicat a ROMEL la guineu del desert. Es a la cova on va preparar la batalla del EL ALAMAIN on van convatre Aliats (Montgomery alies Monty) contre Italians i Alemanys (Africa Corps Romel) a la Segona guerra mundial. Més de 100.OOO vícimes estan enterrades al cementiri del EL ALAMAIN.

Nothing interesting in this beach city where the Egiptian and Libian people goes to get holidays. The beach is very nice but the women should swim with all clothes!
There is a museum in a cave where ROMEL prepared the batley of EL ALAMAIN.

FRONTERA de LIBIA amb EGIPTE

Els militars i funcionaris egipcis ens esperaven amb un gran somriure i parlant angles.
Però no tot havia de ser tan macu. Tot i ja haver pagat pel visat, vam pagar una assegurança pel cotxe i el cost de passar duanes. A més ens van cobrar les plaques que hauríem d’utilitzar per Egipte i 5 euros per 4 fotocopies. Es clar que reien…….
Els tràmits van durar dues horetes de res això si tot amb molt bon rotllo. La primera ciutat va ser As Sollum. I les piràmides? On son?

The border between Libya and Egipt was very easy. The policemans and civil workers were very kind and they speak english. But we had to pay for everything, insurance, customs, car plates and also the photocopy (5 euros each!!!). Now we understand why they laugh? The first city As Sollum. Where aret he Piramids?

TRIPOLI - LIBIA

Vam passar-hi una setmana per les negociacions amb l’agencia i la vam acabar estimant. La plaça verda, verd es el color de l’islam i verda es la bandera de Tripoli, que de nit s’omplia de motos Harleys i carrosses adornades kitch perquè la gent s’hi fes fotos, els cafès i la Medina amb els seus gremis ben diferenciats i al fons sempre el mar. Ah i sobretot el museu amb les fotos del omnipresent Amuar-el Gadafi.

We spent one week in Trípoli and finaly we love it. The green square and the café’s and the small streets in Medina and especially the museum with the omnipresent Colonel Gadafi’s portraits.

LEPTIS MAGNA - LIBIA

Fundada al segle 7 després de Crist es considerada una de les ciutats romanas més ben conservades del Mediterrani. La seva localització davant del mar i la grandaria i opulencia la fan un lloc molt interessant i t’agafen ganes de saber més coses d’aquests Romans. Com deia l’Obelix, estan bojos aquests Romans…

Leptis Magna is one of the best-preserved most evocative Roman cities in the Mediterranean. First settled in the 7th century BC, Leptis became Africa’s premier Roman city. The Arch of Septimus Severus is a Grand introduction to the architectural opulence of this place.

GHADAMES - LIBIA

Enmig d’un gran palmerar s’amaga la ciutat vella de Ghadames (construïda fa 800 anys) amb els seus carrerons coberts per preservar de el calor i el fred formen un laberint per perdre-s’hi. L’escola, la mesquina i les cases totes guarnides i pintades de colors vius amb total contrast amb el blanc de l,exterior. Les cases fetes de fang i palla s,han d’anar refent any rere any. Hem passejats pels carrers ara buits on s’hi respira pau i tranquilitat.

The old city of Ghadames was founded around 800 years ago and has everything that you imagine a desert oasis to have – abundant palm groves, a wonderfully preserved, labyrinthine old town and a pace of life largely unchanged for centuries. It’s an extraordinary place (lonely planet guide book)

Llacs Maflu, Gabraoun, Um el Mah- Auwari- LIBIA

A 100 km. De Takerkiva i ensorrats enmig del mar de dunes d’Ubari i envoltat de palmeres hi ha els llacs, Mafhu, Gabraoun, i Um el mah. En total n’hi ha onze però aquests son els més accessibles. També n’hi ha de secs. Les seves aigues son tan salades que flotes completament. Passar-hi una nit es una experiencia increíble i banyar-s’hi , envoltat del palmeres i joncs amb la visió de les dunes al voltant encara més.

The Ubari sand sea is a dramatic sea of towering sand dunes. There are at least 11 lakes in the area. Ones dried but Gabraon, Mafhu and Um el mah are accesibles and majestically beautiful at sunset. Swimming in the buoyant waters surrounded by sand dunes and palm trees is one of the great desert experiencies (Lonely planet guide book)

Massís AKAKUS / JEBEL AKAKUS

Massís de l’akakus o Jebel Akakus el seu nom en àrab. Roques de basalt i muntanyes de pedres amb formes impossibles, de color negre que en contrast amb la sorra taronja i groga ho converteixen en un paisatge llunar i inhòspit ara patrimoni de la Unesco. La gent amb moltes ganes de relacionar-se com En Mohamed i Mustafa que ens van ajudar a omplir d’aigua el dipòsit. L’aigua venia d’un aqüífer subterrani, fresca i boníssima. Mireu les pintures i els gravats prehistòrics de girafes i elefants!.

The Jebel Akakus is an landscape of dark basalt stone monoliths rising up from the sands. This Unesco World heritage is a unique natural rock formations of the desert.
The prehistoric rock paintings and carvings including elephants and giraffes its amazing and wonderful.

WAW AL-NAMUS el volcà - LIBIA

A tres cents kilometres de Tmissah surt una pista polsosa, dolenta i bastant trenca ossos que et porta al volcà. Dos dies de ruta que es fan molt pesats. Sort que el premi val la pena! El diàmetre del crater es de 7km. L'aigua del llac es salada i calenta. Tota una experiència. Mireu fotos

Waw Al-Namus is a extraordinary volcanic crater it,s a wonderful place and one of the most remote destinations in the world (300 km southeast of Tmissah). The black and white volcanic sand is stunning, as are the three lakes with blue waters... The crater is 7km. in circumference. Good wiews! (extract of Lonely planet guide book).

Runes Romanes de DOUGGA

No calen paraules!

RUTA CAP AL SUD-EST DE TUNICIA

Ja hem tocat desert. Hem vist dunes i Berebers disfressats de Tuaregs pels Turistes i per fer la foto.
Hem dormit sota les estrelles i hem vist la lluna gairebé rodona que ens vigilaba.
El cotxe s'ha portat bé i hem quedat plens de sorra fins i tot al tub de pasta de dents.....
Ksar Guilane, Chenini, Guermessa i Tataouine
Mireu el "CAFE DES NOMADES", el vam trovar a 100 km de tota terra habitada.

El barber de la Medina a Tunicia

El siscu que és va anar a pelar i s'ho va deixar fer tot com un bon nen. Fins i tot li van depilar les galtes amb un fil. Uix quin mal!

AUBERGE DE JEUNESSE, la Medina de Tunicia

Vam instal.lar-nos-hi com si fos a casa nostra i ens hi vam sentir de veritat. Mireu que macu.

De com va ser que voliem un visat

Els Catalans, la dona dolça, l’embaixador i el dentista

Hi havia una vegada un ambaixador que tenia una ambaixada.
Un matí de molta calor hi van arribar dos catalans. Els catalans que ja sabien d’altres vegades que per travessar d’un país a un altre es necessita un visat, van demanar, pagant es clar, si els el podien fer.
A l’entrada de l’ambaixada hi havia un home que escopia paraules. L’home que estava sempre enfadat va increpar als pobres catalanets que no entenien que volia dir aquell home-gos fins que l’home que ja estava vermell de tanta ràbia els va cridar – “paseport paseport”. Els nois van donar-li els passeports i l’home-gos va marxar.
Al cap d’una estona va aparèixer l’home cridaner acompanyat per una noia molt dolça que va mirar els nois amb cara de llàstima. Ella parlava fiancés tan fluixet que primer els nois van pensar que tenia vergonya, o potser era por, o potser les dues coses.
La noia més dolça que mai va explicar que era Ramadan. Els catalans ja sabien que allò no era pas un tipus de ball, no, sinó un impediment perquè els fessin els visats. “Ramadan tout tout fermé.... Ella els va suggerir que provessin de fer una carteta en àrab i així ho van fer els catalans optimistes.
Despres de sis dies van tornar a l’ambaixada i la noia dolça que ja no va anar a rebre’ls els va dir per telèfon que havien d’esperar quinze dies més. Llavors com si haguessin fet magia van treure un telèfon de la butxaca (els l’havia donat el Jaume Camps de Cervera). Van trucar al Shipani i aquest va trucar al Nasser i aquest al Mustapha i ell va dir-los que no hi havia problema que ell mateix els faria el visat en pocs dies.
Llavors els catalanets van sentir una angunia i van pensar en els pobres africans que piquen a les portes de les ambaixades de països Europeus i per a ells la resposta es sempre NO.
I vosaltres direu, i el dentista? Doncs resulta qe la noia va tenir un problema amb un queixal i l’atzar va voler que conegués al Doctor Monsieur Hamida de La Marsa, el més guapu i eixerit de tots els dentistes de Tunicia.
Merci beaucoup monsieur Docteur Hamida, vous avez été très gentille de nous attendre.
Au revoir, Inshal.lah